Skip to content

El canvi climàtic no lliga amb la política de la immediatesa

octubre 30, 2011

Versió original y estesa de l´anàlisi publicat a la secció ARA Planeta del diari ARA (27/10/2011) i que es pot llegir aquí.

És ben entrada la tardor, però fins i tot els fredolics de mena mantenim l’abric desat a l’armari. –Això no és normal- sentim pel carrer. –Aquest temps és de bojos!- clamen els més emfàtics.  Sembla que aquesta vegada la percepció popular coincideix amb el que ens diuen els experts. A dia d’avui hi ha pocs dubtes sobre l’evidència d’una tendència a l’escalfament global del planeta. I a Catalunya? A Catalunya també.  Les proves no rauen en el fet d’estar vivint una tardor estiuenca, que podria ser fruit de la irregularitat pròpia del clima, sinó en realitats que requereixen una tendència sostinguda al llarg del temps. La regressió de les glaceres del Pirineu o l’increment del límit altitudinal del bosc al Montseny en són exemples.

Els científics preveuen per a les properes dècades a Catalunya un augment de la temperatura, un descens moderat de la precipitació mitjana i, sobretot, un augment dels fenòmens extrems. Sequeres, inundacions i incendis forestals, tots ells vells coneguts dels qui
vivim en un país mediterrani, es faran més freqüents i intensos.  Els efectes d’aquests canvis poden ser amplis i variats, però de ben segur incidiran sobre el conjunt d’activitats que conformen la nostra realitat socioeconòmica. Un exemple: anar a pescar truites podria esdevenir en el futur una odissea als nostres rius. I no perquè estiguin massa bruts, com temíem fins ara, sinó perquè aquests peixos se les veuran magres per trobar aigües prou fredes per viure-hi. Pot semblar una anècdota banal però compte, té fons. Si badem i no fem cas dels senyals, podem malbaratar molts dels serveis ambientals que donem per descomptats i dels quals treiem profit.

I davant d’aquests reptes, què hi podem fer? Doncs molt. I de fet ja hi estem fent coses. A Catalunya comptem amb un bon nombre de persones que, des dels seus camps de coneixement, treballen per generar informació fiable i necessària per al disseny de mesures de mitigació i adaptació als efectes del canvi climàtic. I en general cal dir que aquestes mesures estan sent recollides des de fa anys en la planificació sectorial (energia, aigua, mobilitat, etc.) i en l’acció dels governs locals. Però és clar, també hi ha problemes: el primer, que les mesures programades poden resultar insuficients; el segon, més greu, que els objectius que es fixen en la planificació s’incompleixen reiteradament.  O bé no sabem fer plans assumibles o bé no tenim prou voluntat per aplicar allò que aprovem. La política de la immediatesa fa inabastables els objectius a mig i llarg termini, i això en la lluita contra el canvi climàtic és funest.

David Sáez Aragay

Anuncios
One Comment
  1. marc__cb permalink

    La impressió que tan sols els resultats propers són els que s’acaben apreciant i valorant fan que les polítiques més importants i transversals passin a un segon pla. Això és un perill que tant a nivell polític com social caldria destacar i no deixar que la mandra i el fort corrent que sembla voler imposar que mirem cap a una altra banda, ens pugui despistar.
    No només és que no complim amb els objectius establerts, sinó que alguns ens volen convèncer de la bondat econòmica que això pot suposar. I per aquí sí que no ens hauríem de deixar enredar. No aquesta vegada!.
    marc

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: