Skip to content

Inundacions per quatre gotes

noviembre 22, 2011

Inundacions per quatre gotes

Versió original de l´article del David Saez publicat el 19/11/2011 al diari ARA.

Una directiva europea aprovada l’any 2000, coneguda com a Directiva Marc de l’Aigua, porta des de fa anys de corcoll els organismes responsables de la gestió i planificació de l’aigua de bona part d’Europa. Aquesta norma situa en un mateix pla d’importància, per primera vegada, el valor ambiental de l’aigua i el seu valor com a recurs essencial per a les persones. La idea bàsica és que tal com van les coses, l’única garantia de futur per comptar amb aigua en quantitat i qualitat suficient per a les nostres necessitats és mitjançant la preservació del medi natural aquàtic en bon estat.

Sota el paraigües de la Directiva Marc, la UE ha aprovat en la darrera dècada diverses normes complementàries que desenvolupen aspectes concrets relacionats amb l’aigua, sempre en sintonia amb l’esperit de la norma mare. Una d’elles és la Directiva d’inundacions, que obliga a revisar les estratègies a seguir en relació al risc associat a aquests fenòmens. Es tracta d’evitar -o minimitzar- els danys que produeixen les inundacions i fer-ho, a més, de manera respectuosa amb el medi natural. A casa nostra, on les crescudes de rius i rieres són freqüents i sobtades i on la pressió humana sobre el territori és molt elevada, no sembla un repte senzill.

La gestió del risc

L’ocupació humana de les zones inundables ve de lluny. El domini de l’enginyeria ha permès millorar la protecció davant l’acció de l’aigua, però lluny de destinar-la a disminuir el risc, hem pres aquesta protecció com una llicència per intensificar l’ocupació desmesurada d’aquests espais. El resultat és que avui no cal un gran aiguat per patir danys per inundació. Fins al punt que les inundacions són el fenomen natural amb un impacte econòmic més gran a Catalunya.

Per fer-hi front es presenten, ras i curt, dues possibles estratègies, amb tot un gradient entremig.

La primera és tractar d’evitar les inundacions. Això passa per seguir estrenyent l’espai dels rius mitjançant la construcció generalitzada d’estructures de defensa per a la protecció dels usos i les activitats humanes. Convertim els rius en canals dimensionats per absorbir les màximes avingudes previstes i així evitem problemes. Ha estat el model de gestió preponderant fins ara. Però a banda de derivar en una major pressió humana sobre les zones inundables i per tant en un augment de la vulnerabilitat, comporta elevats costos ambientals, incompatibles amb el nou marc normatiu i amb la demanda social d’un entorn natural de qualitat.

La segona estratègia consisteix a deixar que les inundacions tinguin lloc, centrant l’esforç en evitar que causin danys. Això exigeix reduir l’activitat humana a l’espai fluvial i en tot cas adaptar-la al règim de crescudes del riu. Sona bé, però sovint és inviable. Posem per cas el Baix Llobregat. Podem eliminar els murs que encaixonen el riu i prescindir del cúmul d’infraestructures i activitats logístiques -port i aeroport inclosos- implantades en el que de forma natural seria zona inundable? És evident que no.

Cal trobar, doncs, un punt d’equilibri. La línia tècnica amb què es treballa des de l’Agència Catalana de l’Aigua proposa limitar les actuacions de protecció a zones on les crescudes suposen la inundació de grans àrees de territori o allà on l’existència d’usos estratègics o fortament consolidats les fan imprescindibles. Fora d’aquests casos, i com a norma general, ha de primar la prevenció, i això vol dir retornar gradualment al riu el seu espai.

Sembla una opció raonable. Queda per veure fins a quin punt la valentia política i els interessos econòmics permetran que aquesta proposta, tècnicament coherent i ben fonamentada, faci el difícil salt dels despatxos a la implantació real i efectiva en el territori.

Columna al marge

L’espai fluvial:fins allà on arriben els rius

Espai fluvial

El concepte de riu, ben definit en l’imaginari col·lectiu, esdevé imprecís a l’hora d’establir-ne els límits laterals. La majoria associem l’amplada d’un riu a la làmina d’aigua. Ens quedem curts. Els tècnics parlen d’espai fluvial, entès com tot aquell àmbit on les característiques físiques i biològiques dominants depenen o són resultat de la presència i l’acció del riu. Aquest àmbit inclou, a més de la llera, les ribes, les riberes i les planes d’inundació. Dins l’espai fluvial és el riu qui mana i, a la llarga, qui té les de guanyar. I a nosaltres ens toca adaptar-nos. Això no vol dir que no hi puguem fer res. Simplement hem de conèixer el risc al qual ens exposem, i gestionar-lo de forma adequada.

Anuncios
Dejar un comentario

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: